Aquesta església figura entre les més antigues
de la ciutat. Data de 1342-43, i substituí un temple
anterior preromànic. Tot i que els màrtirs
Just i Pastor ja es veneraven al segle IV, els capitells,
avui dia piles d'aigua beneïda, procedeixen d'una construcció visigòtica
posterior.
L'església gòtica és de nau única
dividida en cinc trams, contraforts laterals amb capelles,
absència de creuer i capçalera hemicíclica.
La façana i el campanar daten de la segona meitat
del segle XV. Conté diversos retaules: el de sant
Feliu (1528) i el retaule major neoclàssic (1816-32).
Al segle XI, durant el regnat de Ramon
Berenguer, va fer les funcions de catedral mentre es construïa l'actual.
Les relíquies dels sants estan dipositades en una
arqueta provinent de la catedral de Narbona, la qual fou
donada per la reina Violant d'Hongria.
